Les regles bàsiques del joc del tennis permeten conèixer de forma més acurada el joc per tal de practicar-lo en una situació real i entendre'l en l'observació directa i per retransmissions televisives.

•  La pista.

Es un rectangle de 23,77 m de llargada i 8,23 m d'amplada. Està divida pel mig per una xarxa suspesa d'una corda o d'un cable de metall d'un diàmetre màxim de 0,80 cm., els caps del qual han de ser subjectats al capdamunt de dos pals, que no han de superar els 15 cm. de costat o de diàmetre. Aquests pals no poden sobrepassar la part superior de la corda de la xarxa més de 2,5 cm. El centre dels pals ha de ser fora de la pista a 0,914 m. de les línies laterals i l'alçada dels pals ha de ser aquella en que la part superior de la corda sigui a 1,07 m. del terra.

La xarxa ha de quedar totalment estessa de manera que ompli tot l'espai que hi ha entre els dos pals i les malles han de ser prou petites per evitar que la pilota passi a través. L'alçada de la xarxa ha de ser de 0,914 m. al centre.

Les línies que limiten els extrems frontals i laterals de la pista s'anomenen línies de fons i línies laterals, respectivament. A cada costat de la xarxa, a una distància de 6,40 m. i paral·leles a aquesta hi ha d'haver les línies de servei. L'espai que hi ha a cada costat de la xarxa entre la línia de servei i les línies laterals s'ha de dividir en dues parts iguals anomenades quadres de servei, per la línia central de servei, d'una amplada de 5 cm., traçada a mig camí de les línies laterals i paral.lela a aquestes. Cada línia de fons ha de quedar partida per una línia de 10 cm. d'allargada i 5 cm d'amplada anomenada marca central, que és continuació imaginària de la línia central de servei i ha de ser traçada dins la pista, perpendicular a la línia de fons i tocant a aquesta.

Totes les línies han de ser de 2,5 cm. i 5 cm. d'amplada i totes les mides s'han de prendre des de l'exterior de les línies. Totes han de ser d'un color uniforme.

•  Les instal·lacions permanents.

Les instal·lacions permanents de la pista inclouen, no només la xarxa, els pals, els suports d'individuals, la corda o el cable de metall, la cinta tensora i la banda, sinó també, allà on n'hi hagi, les tanques frontals i laterals, les tribunes, els seients fixos o mòbils i les cadires del voltant de la pista, els seus ocupants, totes les altres instal·lacions fixes del voltant i de sobre la pista, i el jutge de xarxa, el jutge de falta de peu, els jutges de línia i els recollidors de pilotes, quan són als seus llocs respectius.

•  La pilota

La superfície exterior de la pilota ha de ser uniforme i de color blanc o groc. Si hi ha juntures, han de ser sense costura.

La pilota ha de tenir un diàmetre d'entre 6,35 cm. i 6,67 cm, i ha de pesar entre 56,7 g i 58,5 g.

•  La raqueta

Les raquetes que no compleixen les especificacions següents no es consideren aptes per a jugar sota les regles del tennis:

a.- La superfície amb què es colpeja la pilota ha de ser plana i ha d'estar formada per cordes entrellaçades o fixades, subjectades per un marc. L'enreixat ha de ser uniforme i, particularment, no menys dens en el centre que en qualsevol altre punt.

Les cordes no han de tenir cap objecte adherit ni cap protuberància, llevat dels utilitzats només i específicament per limitar o evitar el desgast o la vibració, amb unes dimensions i una posició calculades per a aquest propòsit.

b.- El marc de la raqueta no pot superar els 81,28 cm. de llargada total, inclòs el mànec, i els 31,75 cm. d'amplada total.

c.- El marc, inclòs el mànec, no pot tenir cap objecte ni mecanisme adherit, llevat dels utilitzats només i específicament per limitar o evitar el desgast o la vibració o per distribuir el pes. En tot cas, aquests han de tenir unes dimensions i una posició raonables per a aquest propòsit.

d.- El marc, inclòs el mànec, i les cordes no poden tenir cap mecanisme que permeti canviar materialment la forma de la raqueta o canviar la distribució del pes durant el joc.

•  El servidor i el restador

Els jugadors se situen a banda i banda de la xarxa. El jugador que tira primer la pilota s'anomena servidor, i l'altre, restador.

•  Elecció de camp i servei

L'elecció de camp i el dret a ser servidor o restador en el primer joc s'han de decidir per sorteig. El guanyador del sorteig pot triar o demanar al seu adversari que triï entre:

a.- El dret a ser servidor o restador; en aquest cas l'altre jugador escull camp, o servir.

b.- El dret a escollir camp; en aquest cas l'altrer jugador escull el dret a ser servidor o restador.

•  El servei

El servei s'ha de llançar de la manera següent:

Immediatament abans de començar a servir, el servidor ha de tenir els dos peus en repòs darrere la línia de fons, entre la marca central i la de la línia lateral. Aleshores, el servidor ha de llançar la pilota amb la mà enlaire en qualsevol direcció i, abans que toqui a terra, l'ha de colpejar amb la raqueta. El servei es considera acabat en el moment de l'impacte de la raqueta i la pilota.

•  La falta de peu

El servidor durant el servei, no pot:

a.- Canviar la seva posició caminant o corrent. No es considera que el servidor canvia de posició quan mou lleugerament els peus de manera que no afecta la posició que ha adoptat inicialment. Només es considera que canvia de posició si camina o corre.

b.- Tocar, amb cap dels dos peus, cap zona que no sigui la que hi ha darrera la línia de fons entre la marca central i les línies laterals.

El terme peu designa l'extrem de la cama per sota el turmell.

•  L'execució del servei

a.- Durant l'execució del servei, el servidor s'ha de situar alternativament a les meitats dreta i esquerra de la pista, començant per la dreta a cada joc. Si s'executa un servei des de la meitat incorrecta de la pista i això no es detecta, tots els punts que resultin d'aquest servei o d'aquests serveis incorrectes sòn vàlids, però l'error de posició s'ha de corregir immediatament després de ser descobert.

b.- La pilota servida ha de passar per sobre de la xarxa i tocar a terra dintre del quadre de servei oposat en diagonal o sobre alguna de les línies que limiten aquest quadre, abans que el restador la torni.

•  La falta de servei

Hi ha falta de servei quan:

a.- Si el servidor infringeix les regles del servei, de la falta de peu o l'execució del servei.

b.- Si no toca la pilota quan intenta colpejar-la

c.- Si la pilota servida toca una instal.lació permanent – que no sigui la xarxa, la cinta tensora o la banda- abans de tocar a terra.

•  El segon servei

Després d'una falta (si és la primera), el servidor ha de tornar a servir des de darrere de la mateixa meitat de la pista des d'on havia fet la falta, si el servei no s'havia fet des de la meitat incorrecta. En aquest últim cas, d'acord amb la regla de l'execució del servei, el servidor pot servir una única pilota des de l'altra meitat de la pista.

•  Quan s'ha de servir

El servidor no pot servir fins que el restador no està a punt.

•  El let

En tots els casos en què s'ha d'indicar let, d'acord amb les regles, o s'ha d'interrompre el joc, la interpretació és la següent:

a.- Quan només es tracta d'un servei, aquest s'ha de repetir.

b.- En qualsevol altre circumstància, s'ha de repetir tot el punt.

•  El let al servei

El servei s'ha de repetir (let):

a.- Si la pilota servida toca la xarxa, la cinta tensora o la banda i bota correctament, o si , després d'haver tocat la xarxa, la cinta tensora o la banda, toca el restador i qualsevol altra cosa que vesteix o porta, abans de tocar a terra.

b.- Si un servei o una falta s'executa quan el restador no està a punt (fa referència a la regla de quan s'ha de servir)

Quan s'ha de repetir el servei, aquest no compta i el servidor ha de tornar a servir, però un servei no anul.la una falta anterior.

•  L'alternança del servei

Al final del primer joc, el restador es converteix en servidor, i el servidor, en restador, i això es fa de la mateixa manera, alternativament, en tots els jocs d'un partit. Si un jugador serveix quan no li correspon, el jugador que hauria d'haver servit ha de fer-ho des del moment en què es descobreix l'error, però tots els punts obtinguts abans de detectar-se l'error són vàlids. Una falta servida abans d'aquest descobriment no és vàlida. Si acaba un joc abans de detectar-se l'error, l'ordre del servei es manté modificat.

•  El canvi de camp

Els jugadors canvien de camp al final del primer joc, del tercer i així alternativament durant tot el set, i al final de cada set, si el nombre total de jocs del set no és parell. En aquest últim cas, no es canvia de camp fins al final del primer joc del set següent.

Si hi ha hagut un error i l'ordre correcte no s'ha respectat, els jugadors han de reprendre l'ordre normal quan es descobreix l'error.

•  La pilota en joc

Una pilota està en joc des del moment en què es fa el servei. Si no es marca falta o let, es manté el joc fins que es decideixi el punt.

•  El punt guanyat pel servidor

El servidor guanya el punt quan:

a.- La pilota servida sense que hi hagi hagut let, d'acord amb la regla del let al servei, toca el restador o qualsevol cosa que vesteix o porta, abans de tocar a terra.

b.- Si el restador perd el punt d'acord amb la regla del punt perdut (explicat a posteriori).

•  El punt guanyat pel restador

El restador guanya el punt quan:

a.- Si el servidor fa dues faltes de servei consecutives

b.- Si el servidor perd el punt d'acord amb la regla del punt perdut (explicat a posteriori).

•  El punt perdut

Un jugador perd el punt quan:

a.- Si no retorna la pilota en joc i va directament sobre la xarxa abans que toqui dues vegades a terra.

b.- Si torna la pilota en joc de tal manera que toca a terra, una instal.lació permanent o qualsevol altre objecte que hi hagi fora de les línies que limiten el camp del seu adversari.

c.- Si comet una falta quan torna la pilota, fins i tot quan ho fa des de fora de la pista.

d.- Si, mentre juga la pilota, la porta o l'agafa deliberadament amb la raqueta o la toca voluntàriament amb la raqueta més d'una vegada.

e.- Si ell, la seva raqueta (tant si la porta a la mà com si no) o qualsevol cosa que vesteix o porta toca la xarxa, els pals, els suport d'individuals, la corda o el cable de metall, la cinta tensora, la banda o el terra dins el camp del seu adversari, mentre la pilota està en joc.

f.- Si fa una volea abans que la pilota hagi passat la xarxa.

g.- Si la pilota en joc el toca a ell o qualsevoa cosa que vesteix o porta, excepte la raqueta quan la sosté amb la mà o les mans.

h.- Si llança la raqueta cap a la pilota i la toca.

i.- Si canvia deliberadament la forma de la seva raqueta mentre es juga el punt.

•  El destorb a l'adversari

Si un jugador fa qualsevol acte que destorbi el seu adversari en l'execució del cop, perd el punt si ho fa voluntàriament i aquest s'ha de tornar a jugar si ho fa involuntàriament.

•  La pilota toca una línia

Si la pilota toca una línia, es considera que ha botat dins el camp limitat per aquesta línia.

•  La pilota toca instal·lacions permanents

Si la pilota en joc toca una instal·lació permanent (que no sigui la xarxa, els pals, els suports individuals, la corda o el cable de metall, la cinta tensora o la banda), després d'haver botat a terra, el jugador que l'havia colpejada guanya el punt; si ho fa abans de botar a terra, guanya el punt el seu adversari.

•  La devolució bona

Una devolució és bona quan:

a.- Si la pilota toca la xarxa, els pals, els suports d'individuals, la corda o el cable de metall, la cinta tensora o la banda, sempre que passi per sobre i que boti dintre de la pista.

b.- Si la pilota, servida o tornada, bota dintre del camp correcte, torna a l'altra banda de la xarxa o hi és portada pel vent, i el jugador a qui correspon colpejar-la s'inclina per sobre de la xarxa i juga la pilota, i que el cop sigui bo.

c.- Si la pilota és retornada per fora dels pals o dels suports d'individuals, tant per sobre com per sota del nivell superior de la xarxa, encara que toqui els pals o els suports d'individuals, sempre que boti dintre del camp correcte.

d.- Si la raqueta d'un jugador passa per sobre de la xarxa després d'haver tornat la pilota, sempre que la pilota hagi passat la xarxa abans de ser jugada i que hagi estat tornada correctament.

•  El jugador destorbat

Si un jugador és destorbat mentre executa un cop per alguna cosa que està fora del seu control, excepte una instal.lació permanent de la pista i al destorb a l'adversari, s'ha d'indicar un let.

•  La puntuació en un joc

a.- Quan un jugador guanya el primer punt, el resultat s'anomena 15 per a aquest jugador; quan guanya el segon, s'anomena 30 per a aquest jugador; quan guanya el tercer punt, el resultat s'anomena 40 per a aquest jugador, i quan guanya el quart punt, el resultat és ja per a aquest jugador, llevat dels casos especificats a continuació.

Quan tots dos jugadors han guanyat tres punts, el resultat s'anomena iguals, i el punt següent s'anomena avantatge per al jugador que l'ha guanyat; si l'altre jugador guanya el punt següent, el resultat es torna anomenar iguals, i així fins que un dels jugadors guanya els dos punts que segueixen, moment en què aquest jugador s'adjudica el joc.

•  La puntuació en un set

a.- El jugador (o els jugadors) que guanya els primers sis jocs guanya un set, però els ha de guanyar amb un marge de dos jocs més que el seu adversari. Un set ha de durar tant com calgui perquè s'aconsegueixi aquest marge.

b.- Com a alternativa al sistema d'avantatge, es pot aplicar el sistema de joc decisiu o tie-break, sempre que la decisió s'anunciï abans del partit.

El joc decisiu s'aplica quan el resultat arriba a sis jocs iguals en un set, excepte en el tercer o cinquè set d'un partit a tres o cinc sets, respectivament, en que`s'ha d'aplicar el sistema d'avantatge, si no s'ha decidit i anunciat abans del partit.

En el sistema de joc decisiu s'ha d'aplicar el procediment següent:

•  El jugador que aconsegueix primer set punts guanya el joc i el set, sempre que tingui un marge de dos punts. Si el resultat arriba als sis punts iguals en un joc, aquest continua fins que s'hagi obtingut aquell marge. Durant tot el joc decisiu es fa servir la puntuació númerica.

•  El jugador a qui correspon servir és el servidor del primer punt. El seu adversari ho és en el segon i tercer, i posteriorment cada jugador serveix dos punts consecutius fins que un dels dos guanya el joc i el set.

•  Des del primer punt, se serveix alternativament des de la meitat dreta i esquerra, començant per la dreta. Si se serveix des de la meitat que no correspon i això no és detectat, els punts guanyats a continuació són vàlids, però l'error s'ha de corregir immediatament després de ser descobert.

•  Els jugadors canvien de camp cada sis punts i al final del joc decisiu.

•  El nombre màxim de sets

El nombre màxim de sets en un partit és de cinc, però on hi participin dones és de tres.

•  Les funcions dels jutges

En els partits en què es designa un jutge de cadira, la seva desició és inapel.lable; però aquells en què es designa un jutge àrbitre, s'hi pot apel.lar perquè es pronunciï sobre la decisió del jutge de cadira, i en aquests casos la decisió del jutge àrbrite és definitiva.

En els partits en què es designen auxiliars del jutge de cadria (jutges de línia, jutges de xarxa, jutges de falta de peu), les seves decisions són definitives, però si el jutge de cadira considera que un d'ells ha comès un error, pot modificar-ne la decisió o indicar un let. Quan un assitent no es veu amb cor de prendre una decisió, ho ha d'indicar immediatament al jutge de cadira, que és qui n'ha de prendre una, si aquest no s'hi veu capaç ha d'indicar un let.

El jutge àrbrite, quan ho consideri oportú, pot ajornar un partit a causa de falta de llum o de les condicions de la pista o meteorològiques. En cas d'ajornament, el resultat i les posicions a la pista es reprenen tal i com havien quedat, excepte si el jutge àrbitre i els jugadors prenen un altra decisió de mutu acord.

•  Joc continu i temps de descans

El joc ha de ser continu des del primer servei fins al final del partit, d'acord amb el següent:

a.- Si el primer servei és falta, el servidor ha d'efectuar el segon servei sense demora.

El restador ha de jugar al ritme del servidor i estar a punt per tornar la pilota quan el servidor està a punt per servir.

En els canvis de camp, només pot passar un màxim d'un minut i mig des del moment en què s'acaba l'últim punt fins que se serveix la primera pilota del joc següent.

El jutge de cadira ha de decidir quan hi ha una interferència que impedeixi que el joc continuï.

b.- El joc no es pot suspendre, ajornar ni alterar mai amb la intenció de permetre que un jugador recuperi les forces, la respiració o la condició física. De tota manera, en cas d'una lesió accidental, el jutge de cadira pot autoritzar, una única vegada, una pausa de tres minuts.

c.- Si, a causa, de circumstàncies alienes a la voluntat del jugador, la roba, el calçat o l'equip (a exepció de la raqueta) que porta es malmeten de tal manera que és impossible o poc recomanable que continuï jugant, el jutge de cadira pot suspendre el partit fins que hagin estat canviats.

d.- El jutge de cadira pot suspendre o ajornar el lloc en qualsevol moment en què pugui ser necessari i adequat.

e.- Un comité de torneig pot decidir el temps permès per a un període d'escalfament previ al partit, però aquest no pot superar els cinc minuts.

•  Les intruccions

En una competició per equips, un jugador només pot rebre instruccions d'un capità que seu a la pista quan canvia de camp al final d'un joc, però no quan canvia de camp durant un joc decisiu. En qualsevol altre cas, el jugador no pot rebre instruccions.

•  El canvi de pilotes

S'han de canviar les pilotes després d'un nombre determinat de jocs, si no es canvien en el moment adequat, l'error s'ha de corregir quan el jugdor, o els jugadors en cas de dobles, que hauria d'haver servit amb les pilotes noves ha de tornar a servir. A partir d'aquest moment s'han de canviar de tal manera que el nombre de jocs entre canvis sigui el que s'havia decidit inicialment.

•  El partit de dobles

S'apliquen les mateixes regles que als individuals.

•  La pista de dobles

Per als partits de dobles, la pista ha de tenir una amplada de 10,97 m., és a dir, 1,37 m. més per banda que la d'individuals, i els fragments de les línies laterals de la pista d'individuals que hi ha entres les dues línies de servei s'anomenen línies laterals de servei.

•  L' alternança en el servei als dobles

L'ordre del servei s'ha de decidir al començament de cada set de la manera següent:

La parella que ha de servir en el primer joc de cada set decideix quin dels dos companys ho farà i la parella adversària decideix el mateix per al segon joc. El company del jugador que ha servit en el primer servirà en el tercer joc; el company del jugador que ha servit en el segon joc servirà en el quart joc, i així succesivament.

•  L' alternança en la tornada als dobles

L'ordre del tornada en el servei s'ha de decidir al començament de cada set de la manera següent:

La parella que ha de rebre el servei en el primer joc decideix quin dels dos companys rebrà el primer servei, i aquest continuarà rebent el primer servei en tots els jocs imparells d'aquell set. La parella adverària decideix igualment quin dels dos companys rebrà el primer servei en el segon joc, i aquest continuarà rebent el primer servei en tots els jocs parells d'aquell set. Els dos companys reben el servei alternativament al llarg de cada joc.

•  Error en l'alternança en el servei de dobles

Si un jugador serveix quan no li correspon, aquell que ho hauria hagut de fer servirà un cop l'error hagi estat descobert, però tots els punts i totes les faltes de servei indicats són vàlids. Si el joc s'acaba abans que l'error hagi estat descobert, l'ordre del servei s'ha de mantenir alterat.

•  Error en l'alternança en la tornada als dobles

Si durant un joc els restadors modifiquen l'ordre de tornada dels serveis, aquest s'ha de mantenir alterat fins al final del joc en què s'ha descobert l'error, però els companys han de reprendre l'ordre de tornada original en el joc següent del set en què són restadors del servei.

•  La falta de serveis als dobles

Es comet falta de servei d'acord amb la regla de falta de servei, o bé si la pilota toca al company del servidor o qualsevol objecte que vesteix o porta; però si la pilota servida toca la parella del restador o qualsevol cosa que vesteix o porta abans de botar a terra, en el supòsti que no s'hagi d'indicar let, el servidor guanya el punt.

•  El desenvolupament del joc als dobles

La pilota ha de ser tocada alternativament per qualsevol dels dos jugadors de cada parella, i si un jugador toca la pilota en joc amb la raqueta transgredint aquesta regla, els adversaris guanyen el punt.